L’experiència del qualunquismo, la defensa populista del poble corrent que va liderar el napolità Guglielmo Giannini.

Del peronisme al kirchnerisme i l’emergència dels populismes del segle XXI.

Perseguir l’excel·lència individual és un deure envers un mateix i envers el propi poble, però per assolir-la realment sovint cal una ruptura radical amb l’antic jo, constret pels condicionaments quotidians.

Davant la ideologia decreixentista que sacralitza la pobresa i promou un intervencionisme moralitzant, cal arrelar-se en la propietat, el dinamisme productiu i la llibertat per augmentar el poder dels catalans.

Va ser el macianisme o l’Esquerra Republicana de Catalunya dels anys trenta una forma de populisme?

Perón i el peronisme, l’extrem populisme.

Catalunya és hereva d’un model europeu de poder pactat, mentre Castella reprodueix estructures verticals i teopolítiques heretades del món islàmic.

El lema de la revolució americana s'ha d'invertir; milions de persones decideixen políticament sense aportar fiscalment. Un desequilibri que perverteix els incentius, empobreix la productivitat i carrega el pes sobre les classes treballadores.

Els catalans hem perdut la noció del poder, passant de la nostra ancestral bel·licositat a una retòrica impotent.

La reedició de L’Alguer. Un poble català d’Itàlia, d’Eduard Toda, obliga a rellegir el mite alguerès sense nostàlgia i a preguntar-nos què fem amb allò que reconeixem com a nostre quan no sabem sostenir-ho amb poder.

En el cas espanyol i català, l'etnosimbolisme ofereix un marc per entendre dues maneres oposades de construir una nació.

Notes breus sobre rebuig i religió.